Bon Nadal desprès de tot...

Ja no m'enrecordo de com és el sentiment de Nadal...les llumetes són purs objectes, les nadales...soroll. No sé què ha passat. Hi sóc, però no ho sento. Simplement, estic. Però estic bé.

Tot i que hi ha vegades que sentir algunes notícies et cauen com una galleda d'aigua freda. Deu ser això, que l'aigua freda amb el Nadal no pot anar junt.

Dis-m'ho. Dis-me que s'ha acabat, per a que jo pugui tornar a somiar. Dis-me que va ser un passatemps i jo em buscaré un passatemps enmig de totes aquestes nadales.

Nadal...Bon Nadal, això diuen desprès de tot.

I és cert, totes les coses bones venen precedides per un "Bon". Bon dia. Bon Nadal.

Però si, és bo...

Sí, tens raó. Tot el que em diguis és veritat, és cert. Però jo continuaré dient-ne que és mentida. Que no, que NO. Perquè sempre acabes tenint raó i jo em quedo com una nena petita a qui li han dit que no ho torni a fer més, l'han renyat i l'han posat de cara a la paret.

M'entusiasma la manera que tens de demostrar-me que tens bons arguments, de dir-me que és bo sentir-se sol i si, tens raó.

Però jo no te la penso donar. Perquè em fa por estar sola, vull saber únicament que hi ha algú al meu costat, que estàs al meu costat recolzant-me. Però sí, tens raó, és bo estar sol.

Perquè m'entusiasma la manera que tens de viure el món que t'envolta. M'entusiasma. I sí, és bo estar sol, però no és bona la solitud.

Brrrr....y que bien que sientan unas dulces palabras al oïdo....

Saps què significa això no?

Que TÚ en tens la culpa!

I no...no em vinguis dient una altra vegada que és per culpa d'ell en temps passat, no. És culpa teva en temps passat pròxim.